A l' Edat
Mitjana tot i que a vegades s' incloïen Catalunya i la corona catalano-aragonesa
dins el concepte geogràfic d' Espanya (o Spanya) entesa com a la
Península Ibèrica, també hi ha molts exemples de textos que
distingeixen Catalunya d' Espanya:
-Al segle XIII el franciscà occità Matfre Ermangaud de Besiers en
parlar de la Pentecosta al seu monumental poema "Lo Breviari d' Amor",
diu que, quan
moltes gents "de totas nacios" escoltaren de
boca dels apòstols les seves respectives parles, es meravellaren de
gran manera, puix que n'hi havia "de Proença e de França, d'Englaterra,
de Gascuenha, d'Espanha, de Cataluenha,
de Flandres e de Bretanha..."
- Crònica de Bernat Desclot (cap. 85): "
En la cort de
Roma hi havia dos honrats clergues de Catalunya e
de Spanya"
-Salconduit del rei Eduard III d' Anglaterra als "
mercatores
fideles de partibus Ispaniae, Catalonie
et Majoricarum" (En aquest cas cal puntualitzar
que se cita Mallorca, ja que era l' època del regne
independent de Mallorca)
-A Bruges (Flandes) , els mercaders considerats de "
nació
espanyola" eren els castellans (i els biscaïns, que
més tard es van separar) mentre els catalans eren de
la "
natio Cathalana"
-A Roma l' església de
Santiago dels Espanyols
aglutinava bàsicament als castellans, mentre que els naturals
de la corona
catalano-
aragonesa disposaven de l'
església de
Santa Maria de Montserrat
-El canceller de Castella i escriptor Pedro López de Ayala, a la seva
obra "Rimado de Palacio", oposa
catalán a español,
francés, inglés, lombardo i
escocés
- El poeta francès François Villon oposa les
catelennes
a les espagnoles, grecques, egiptiennes,
allemandes, etc
- Pel que a l' oposició entre el territori català
i el territori hispà (en el sentit de l' Espanya sarraïna) es
poden posar com a exemple molts documents de l' època de Ramon
Berenguer I (segle XI) els quals assenyalen el confí extrem de la terra
conquerida: "
in extremis finibus Marchiarum iuxta
Hispaniam" o també "
in extremis
finibus Marchiarium contra Ispaniam" . És a dir
la "Marca" és Catalunya i "Hispània" l' Al-Andalus.
La historiografia sarraïna anomenava "Afrany" el territori que
rebrà el nom de Catalunya i "francs" els habitants
de la Marca. Borrell II és definit com el "rei dels francs".
D' altra banda també el Poema del Cid quan fa referència al comte
Berenguer Ramon II fa referència als "francs".
- Francesc Eiximenis,
Com usar bé de beure e menjar. Normes
morals contingudes en lo "Terç del Crestià":
catalans e spanyols beuen en grans taçes. Moros en cantarells pochs, e
d' un cantarell beuen tots. Francesos beuen en gobellets pochs o petits
A la Crònica de Ramon Muntaner es diu en relació a les
comunicacions que hom pot fer la
via de
Barcelona anant de Narbona a Barcelona, la
via de
Tortosa reprenent el curs des de Barcelona a Tortosa i, tot
seguit, la
via d' Espanya en prosseguir cap al sud
del litoral peninsular, i hom també pot
batre tot
Principat, e Plaja Romana, e la ribera de Pisa, e de Gènova, e de
Proença, e Catalunya, e Espanya e Barbaria
A la Crònica de Pere el Cerimoniós quan el cardenal Bernat d'
Albià arriba a Barcelona provinent de Castella, es diu que
era
vengut d' Espanya
En la Crónica de Pere el Cerimoniós en relació a una possible invasió
benimerí del rei del Marroc es diu que hi ha preocupació pel
passatge
del rei Benamerí en Espanya, lo qual entenia a conquerir tota Espanya e
lo regne de València
- Martín de Alpartil en la seva "Chonica actitatorum" diu en diverses
ocasions
Yspani et Cathalani
quan es refereix als reialmes de Castella i Aragó com a subjectes.
En una comissió arbitral formada a Londres el 1303 per tal de
solucionar les disputes entre Felip el Bell de França i Eduard II d'
Anglaterra, figuraven, junt amb els representants de bisbes, nobles,
viles i ports, "
differents autres habitants de Genes, Catalogne,
Espagne, Germanie, Zélande, Frise, Danemark et Norvège"
També el rei Eduard II, en una carta de privilegis als estrangers
subratlla que "
Circa bonum omium mercatorum subscriptorum
Regnorum, terrarum et Provinciarum; videlicet Alemaniae, Franciae, Ispaniae,
Portugaliae, Cathaloniae, Ducati nostri Aquitaniae"
En una treva entre Eduard III i Felip de Valois el 1340, es diu: "
Et
soient auxit compris dins les dites treves, ly Espagniel,
ly Catelayn, ly Genoveys, ly Provincial, ly Esvesque..."
A l' Edat mitjana en relació al dret o normes jurídiques es distingia
entre les "Costumas de Catalunya" i el "Costum d' Espanya (les
Partidas castellanes)
D' altra banda també trobaríem exemples que distingeixen
entre Espanya i la Corona d' Aragó. Com p.ex. l' obra de l'
humanista portugués Damiao de Goes anomenada
De Rebus
Hispanicis, Lusitanicis, Aragonicis et Aethiopicis
- Una de les definicions d' "Espanya" al diccionari
català-valencià-balear:
a) En alguns textos medievals, la part de la Península Ibèrica
no catalana o dominada encara pels sarraïns.
Lo senyor En Ramon
Berenguer, comte e marchès de Barcelona, apoderador
(subjugador) d'Espanya, Usatges 52.
Si nau o leny va en
Barberia o en Espanya, Consolat,
c. 78.
Tota nau o cocha qui sia de
dues cubertes qui vage o venga de Càyler, ne de Túnitz, ne de Sicília,
ne de Venècia, ne de Génova, ne de Pisa, ne de Nàpols, ne de Spanya, ne
de Barberia, pach XX liures, doc. a. 1315
(Capmany Mem.
ii, 78).
E aquí manen osts en què vayen
destruir Espanya, e fassen cavalers, Usatge
civ.
Armà
cinch galees e un leny e pensà de batre tot principat e plaja romana e
la ribera de Pisa e de Génova e de Prohença e de Cathalunya e Espanya e
Berberia, Muntaner Cròn., c.
194.
http://dcvb.iecat.net/
------------------------------
------------------------------------------------------------------
Usatge 124, "Alium namque"
"Altre noble, honest e profitós usatge meseren los sobredits
prínceps, que ells tengueren, e a lurs successors manaren tenir per
tots temps, ço és que tenguessen cort e gran companya, e fessen condit,
e donassen soldadas, e fessen esmenas, e tenguessen justítia e
jutjassen per dret, e mantenguessen lo opremut, e acorreguessen al
assetjat, e quant volguessen menjar que fessen cornar, que tots, nobles
e no nobles, se venguessen dinar; e aquí partissen los vestiments que
haurian, entre los magnats e entre lur companya, e aquí menassen hosts
ab què anassen a destroir Espanya, e aquí fessen
cavallers novells"